L’Escola d’Arts i Oficis. Un projecte que cal salvar
Si haguéssim d’assenyalar quines entitats, espais o escoles han estat crucials en la història d’Olesa de Montserrat, l’Escola d’Arts i Oficis, a punt de complir 100 anys, en seria una. Per aquesta escola han passat infants i adults/es de força generacions, que han après art, idiomes i oficis diversos.
Fermament arrelada a Olesa, intensament viscuda i estimada, l’Escola d’Arts i Oficis ha estat un centre de formació no reglada i un punt de creació artística i coneixement, que ha evolucionat amb el pas del temps. Cal assenyalar la importància que per a aquest tipus d’equipaments té la bona connexió amb el seu entorn immediat.
Avui, 2023, l’Escola és a les portes dels cent anys de vida, i acaba de tancar una de les etapes més complexes i tristes de la seva trajectòria. I és que al 2020, amb la marxa de qui havia estat dirigint l’escola amb solvència i rigor durant anys, es tancava un període i se n’iniciava un altre que va acabar amb la destitució del director. Val a dir, en desgreuge de la nova direcció, que la mala gestió no va ser l’única causa dels problemes, però sí la més important, ja que la pandèmia probablement va interferir en el procés de canvi de direcció. El fet és que, davant d’uns mals resultats econòmics i la incapacitat del nou director de fer-hi front, el patronat es va veure obligat a retirar-li la confiança (cal tenir en compte que els patrons, que treballen desinteressadament, responen personalment per la gestió delegada en la direcció).
La decisió dels patrons era el resultat d’una gestió directiva que va acabar demostrant-se deficient: va prendre mesures com duplicar els descomptes sense impulsar cap acció per incrementar els ingressos, i davant d’un escenari de fallida va centrar la proposta d’ajust en la reducció dels sous dels treballadors/es, sense plantejar alguns esforços personals, que podria haver ofert ja que ell disposava d’altres ingressos, fruit dels seus càrrecs polítics remunerats com a regidor de l’ajuntament i al Consell Comarcal.
La pèrdua de confiança en la gestió directiva es va veure confirmada quan el director va interposar una demanda contra l’escola que, si l’hagués guanyat, podia haver acabat amb una indemnització que, probablement, hagués suposat el tancament de l’escola en no poder-la assumir. Davant d’aquest perill, l’escola, aconsellada per la prudència dels juristes, va formalitzar un acte de conciliació per tancar un conflicte que estava tensionant l’escola en molts aspectes.
Actualment, i amb una situació econòmica encara fràgil, l’Escola d’Arts i Oficis ha posat fil a l’agulla, i, a la vista de l’empenta d’aquests darrers mesos, cal esperar que es recuperi i torni a ser un referent local i comarcal. Ara cal que es consolidin les noves dinàmiques i se superin aquelles vinculades a interessos personals i polítics, que en res beneficien la feina de l’escola; i que torni a ser el motor artístic, cultural i docent que Olesa de Montserrat necessita.
