Transport públic: Monbus

Tothom sap que, per anar d’Olesa a Barcelona amb transport públic, només hi ha dues opcions: els ferrocarrils o l’autobús. I mentre el servei dels FGC és percebut com una opció  fiable, el servei d’autobús arrossega des de fa anys greus mancances. Un servei que, no ho oblidem, durant l’última dècada ha estat a càrrec gairebé continuadament per l’empresa MONBUS.

Deu anys permeten fer balanç. I la valoració dels usuaris és prou clara: un servei marcat per promeses incomplertes, deficiències estructurals i retards constants. Tot plegat fa encara més difícil d’entendre que la Generalitat hagi renovat el contracte a aquesta empresa.

Els qui utilitzem aquest servei habitualment sabem que la seva impuntualitat no és un fet aïllat, sinó una constant. Retards recurrents que afecten directament persones que van a treballar, a estudiar o simplement a complir amb les seves obligacions quotidianes. El resultat és una sensació d’incertesa permanent, que acaba normalitzant allò que no hauria de ser normal.

Encara més greu és un fet que molts usuaris han patit: quedar-se a terra. Autobusos que passen de llarg perquè arriben a Olesa plens. I l’empresa no es molesta a posar-ne un altre per reforçar el servei ni a informar l’usuari/a. Persones que es queden literalment tirades a la parada, sovint a primera hora del matí o al vespre.

A aquesta situació s’hi afegeix un altre element especialment preocupant. Tot i que inicialment l’empresa facilitava justificants oficials en cas d’incidències, fa un parell d’anys que ha deixat de fer-ho. Ni per a la feina ni per als centres educatius. Això fa que les  usuàries siguin doblement víctimes: primer pel retard o la manca de servei, i després perquè es troben sense cap document que acrediti que la responsabilitat del retard no ha estat seva.

Aquest passat mes de gener, MONBUS va tornar a guanyar el concurs de la Generalitat per operar la línia. Una decisió que no s’entén, tenint en compte les mancances esmentades i menys amb els nous horaris que van presentar. I és que, en lloc d’incorporar millores, com s’espera en iniciar-se un nou contracte, presentava retallades horàries.

Inicialment, la Direcció General de Transports va mostrar una certa predisposició a atendre algunes demandes de la ciutadania: es van recuperar parades al centre de Barcelona que havien estat eliminades i que obligaven molts usuaris a fer transbordaments innecessaris i es van fer alguns canvis horaris. Aquesta rectificació, però, és clarament insuficient. Els canvis introduïts no resolen el problema de fons: els nous horaris continuen deixant la gent desemparada, amb franges horàries senceres sense cap servei; fet que limita greument el dret a una mobilitat pública contínua i fiable.

Tot plegat deixa unla sensació difícil d’ignorar: que des de la Generalitat no hi ha un interès real perquè els Olesans puguin arribar al centre de la ciutat amb transport públic amb normalitat. Les decisions que s’han anat prenent, com ara eliminar parades, forçar transbordaments, deixar buits horaris sense cap servei; no semblen pensades per facilitar la mobilitat, sinó més aviat per posar-hi traves. Com si arribar al centre de Barcelona fos un privilegi i no un dret.

Per tot això, des del Bloc continuarem reclamant que les concessions del servei d’autobús es fonamentin en criteris de qualitat real i en la valoració del servei per part  de la ciutadania, i no únicament en paràmetres econòmics. Tenim tot el dret a demanar un servei digne i, que respongui a les necessitats de la ciutadania. No és just que les conseqüències del mal funcionament de MONBUS recaiguin sobre els usuaris i que, hores d’ara, la Generalitat  segueixi permetent l’empresa maltractar les usuàries.  

Perquè quan una concessió es renova sense corregir els errors del passat, el missatge que es transmet és que l’experiència dels usuaris no compta. I això és una cosa que no podem ni volem acceptar.