Una Olesa més verda
Potser no ho recordem, però fa 12 anys Olesa patia un greu dèficit de verd urbà per habitant i per m2 construït. Teníem un excés de paviment dur, amb poques zones verdes i, a més, mal repartides (a l’Eixample, per exemple, gairebé inexistents). Però així era com havien planificat el creixement urbà els anteriors governs a Olesa.
És per això que, des del principi, el Bloc ha tingut com a prioritat treballar per incrementar les zones verdes al nostre municipi. En aquests 12 anys, s’ha aconseguit donar no només un augment quantitatiu, sinó també qualitatiu a les zones verdes existents, i s’ha fet una planificació fonamentada de les zones verdes a crear durant els propers 15 anys.
Amb els canvis implementats al llarg d’aquests anys pels diferents governs del Bloc, s’ha aconseguit passar de 3.700 a 4.700 arbres (un augment de gairebé un 30%). A més s’ha augmentat tant el nombre com la superfície de places re-urbanitzades (com el Parc de l’Escorxador, el del Puigventós o la Rambleta del Priorat), deixant enrere les zones dures i grises per avançar cap a parcs més sostenibles, on s’han plantat espècies autòctones i resistents, molt més sostenibles i duradores. També s’han creat noves zones verdes molt significatives, el Parc de la Dona Treballadora, el Parc dels Estricadors, el Parc de la Memòria o la futura Plaça dels Comediants, a l'Eixample. Tot plegat ha proporcionat al nostre poble nous espais que contribueixen a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca l’ONU. Aquesta organització demana al seu l’objectiu 11 fer que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles; a l’objectiu 13 adoptar mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes i a l’objectiu 15 integrar en la planificació local els valors dels ecosistemes i la diversitat ecològica, com s'ha fet amb la naturalització del llac, o la millora de les connexions amb el parc fluvial.
Tota aquesta bona feina ha fet guanyar a Olesa el distintiu de “Viles Florides”. Aquest reconeixement, contràriament al que podria semblar, no premia la quantitat de flors d'un municipi, sinó que posa en valor l'esforç dels municipis que han aconseguit ampliar les seves zones verdes, millorar la seva gestió i integrar elements de sostenibilitat (un altre exemple destacat són els sensors d'humitat per optimitzar el reg, una de les innovacions implantades que reflecteixen els avenços assolits). A més, la certificació serveix per mesurar-nos i comparar-nos amb altres ciutats, tot establint nous objectius de millora contínua i no deixant caure la qualitat i el manteniment dels espais.
Una eina que ens permet observar la diferència entre el passat i el futur d’Olesa és el POUM,ja que a través d’aquesta eina de planificació urbanística podem veure que s’han destinat noves zones per a parcs i com, a través de la transformació de carrers, s’ha acordat crear un eix verd que connecti tots els barris. El POUM recupera 86 Ha de sol no urbanitzable i planifica augmentar en 15,4 Ha les noves zones verdes, parcs i espais lliures. És per això que aturar projectes com l'adequació de carrers (com el de Francesc Macià), la transformació d’espais (com el de Cal Sequis) o el reaprofitament de zones (com l’antiga comissaria), seria un retrocés. Tant el POUM com el Pla Director de Verd Urbà destaquen la importància de reforçar les zones verdes en els centres de barri i crear una trama de carrers arbrats que els conectin i afavoreixin els desplaçaments a peu i atuin l'efecte illa de calor. Tenim un POUM que ens prepara per al que s’aproxima: una crisi climàtica que cada cop ens demana solucions més verdes i responsables.
La necessitat de deixar enrere els parcs plens de ciment i omplir els nostres carrers d'arbres, així com proporcionar ombra a tots aquells espais on sigui possible, és cada vegada més urgent. Hem de tenir clar que les zones verdes no són un luxe, sinó una prioritat, tal com ho ha estat per al Bloc. Això es reflecteix en l'important increment d'espais verds que hem experimentat en els darrers 10 anys i que volem seguir creant.
