Des dels municipis, fem front a la violència masclista

La teva ànima sagna avui, des del meu cos. I és que la teva força cegava la ferida: n’estroncà el doll i en taponà el clivell -ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna’m a beure la teva feblesa Si vols, amor, que l’amor no em dessagni.

Desglaç, Maria Marcè-Marçal

Aquest 2023, als Països Catalans, hi ha hagut vint-i-dos feminicidis, dels quals només catorze són reconeguts com a tals. Si bé és cert que des de l’u de gener de 2022 s’ha ampliat el ventall de situacions que es consideren feminicidis, gràcies a unes modificacions legals proposades pel Ministeri d’Igualtat, des del moviment feminista se segueix reclamant que cal anar més enllà. Des que es van començar a comptabilitzar els feminicidis, 1-1-2003, fins finals del 2021 només es considerava assassinat per violència masclista quan aquest havia estat comès per la parella, ex-parella o quan hi havia una relació sexo-afectiva. Es calcula que van quedar exclosos del recompte un 40% d’assassinats a dones.

Les esfereïdores dades d’organitzacions mundials com l’ONU assenyalen que cada any, al món, són assassinades 87.000 dones per qüestions de gènere, de les quals al voltant del 60% a mans de la seva parella o ex-parella. Aquesta dada ens situa en una mitjana de 237 feminicidis el dia.

Des de fa uns quants anys el debat sobre la violència masclista ha traspassat a l’esfera pública, però en parlem prou o encara es considera un tema tabú? Sabem del cert si les nostres amistats, familiars o veïnat denuncien episodis de violència de gènere? Som capaces de demanar ajuda quan patim violència masclista? Cap dona és immune a partir violència masclista i per defensar-nos cal dotar-nos de recursos.

Feta la llei, feta la trampa

Queda palès que l’actual llei de violència de gènere és incompleta, ja que no acaba de ser efectiva ni de protegir les dones. I és que aquesta llei obvia un problema real per a la meitat de la població, quan considera, encara avui, que la violència masclista només es produeix en l’àmbit «privat» de la llar.

En els darrers anys, el govern espanyol i els autonòmics han aprovat lleis contra la violència masclista i la LGTB-fòbia carregades de bones intencions en els seus preàmbuls i amb un contingut força transformador, si tenim en compte d’on veníem, però que, en ser aprovades, per manca de recursos econòmics, humans o socials, mai no han estat desplegades del tot i, a la pràctica, han estat poc útils en la prevenció, la gestió i l’abordatge de les violències masclistes; fomentant, d’aquesta manera, que es generin situacions de violència institucional vers les dones que han patit violència masclista i cap a les treballadores del sector.

Altres institucions, com la justícia, de vegades també fan interpretacions absolutament laxes de la llei, que minimitzen la culpa dels agressors i perjudiquen les agredides.

Condicions materials i violència masclista

El moviment feminista fa anys que va posar sobre la taula que la violència vers les dones és un fenomen molt complicat, que té múltiples dimensions lligades a la classe social i la raça, entre d’altres, i que s’aguditza especialment en períodes de crisis socials i econòmiques.

Factors com l’escletxa salarial, que se situa al voltant del 21% a Catalunya; que les dones destinen el doble de temps que els homes a les tasques domèstiques i a tenir cura d’altres persones i que Catalunya sigui l’autonomia que més ordres d’allunyament es deneguen als jutjats, creen un caldo de cultiu ideal per perpetuar les desigualtats, fins al punt d’haver de conviure amb els seus agressors per por a no arribar a final de mes o per por a denunciar i no sentir-se prou emparades i protegides.

Construïm municipis feministes

Per a nosaltres, construir municipis feministes no és un lema buit de contingut, ans al contrari; construir una Olesa feminista és una prioritat sobre la qual repensar la ciutat on volem habitar en tots els sentits: des de la mobilitat a la seguretat, des de l’atenció i la cura a les persones fins als serveis públics i municipals.

El feminisme és transversal en totes les polítiques i en tots els àmbits de la nostra vida. Així doncs, la lluita contra la violència masclista també esdevé central per a nosaltres. És per això que des de l’inici d’aquest mandat, el passat mes de juny, ens hem posat a treballar per ampliar els recursos del departament de Gènere, Feminismes i LGBTIQ+, i a partir del proper mes de gener, gràcies a un acord signat amb el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, augmentarem les hores d’atenció psicològica del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones), incorporant una psicòloga a jornada completa a la plantilla municipal. A més, ampliarem el Servei d’Atenció Integral (SAI) amb una tècnica a jornada completa, que serà la referent en diversitat sexual, afectiva i de gènere, i que treballarà en la prevenció de les violències LGBTIfòbiques, i atendrà les persones del col·lectiu LGBTIQ+ que ho necessitin. També incorporarem una nova figura d’equitat en els treballs per vetllar i implementar les mesures de conciliació, polítiques del temps i una redistribució justa de les tasques. També s’implicarà en l’adopció de mesures d’equitat de gènere en l’entorn laboral. Tot això ens ha d’ajudar a millorar la prevenció i l’acompanyament a víctimes de violències masclistes i lgbti-fòbiques. També ens ha d’ajudar a complementar els serveis supramunicipals, per convertir-nos en referents de proximitat i empatia.