Parlem de salut

Una de les conseqüències més nefastes de la crisi econòmica del 2008 va ser la retallada que va patir la sanitat pública catalana l’any 2011, que va afectar especialment els Centres d’Atenció Primària en forma de tancament durant els caps de setmana, retallades de l’horari d’atenció, i reducció del nombre d’especialistes, entre d’altres.

Des de llavors, usuàries/is, professionals de la sanitat i governs municipals de la nostra vila no han parat de treballar per tal de recuperar un dret tan bàsic com és el de gaudir d’una sanitat pública de qualitat. La Generalitat de Catalunya és qui en té les competències i l’única que té la potestat de resoldre el problema.

Parlem amb Marc Serradó, actual regidor de Salut pública de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i membre del grup municipal del Bloc, per saber com afronta aquest problema el govern municipal:

• Quina és la situació de la sanitat pública a Olesa?

Abans d’entrar en matèria, vull posar de relleu que la meva feina com a Regidor de Salut Pública se centra, sobretot, en allò amb el que tenim competències i marge d’acció, que és la intervenció en la salut de la població des d’una perspectiva àmplia i intersectorial. Això vol dir promoció de la salut, prevenció de la malaltia, protecció ambiental, seguretat alimentària, etc. Actualment estem redactant el Pla de Salut Mental i el Pla Local de Salut, estem implementant una agenda d’activitats de promoció de la salut molt completa i amb un gran èxit d’acollida, estem desenvolupant les nostres tasques en matèria de qualitat ambiental i alimentària i, sobretot, treballem per introduir la mirada de la salut en totes les polítiques públiques de l’Ajuntament. No obstant, també prenem la iniciativa per millorar la qualitat dels nostres serveis sanitaris públics, tot i no tenir-ne competències.

Actualment a Olesa tenim un Centre d’Atenció Primària, que és competència de la Generalitat de Catalunya, externalitzat a Mútua de Terrassa. Per tant, a diferència de la majoria de centres dels municipis del voltant, el nostre CAP no està gestionat directament per l’Institut Català de la Salut, sinó que el gestiona una empresa privada. A banda del CAP, tenim dos centres més de referència per a la ciutadania d’Olesa: l’Hospital comarcal de Martorell i el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Sant Andreu de la Barca.

• Creu que estem millor o pitjor que altres municipis del nostre entorn?

A grans trets, la situació del nostre CAP és relativament semblant a la de la resta de municipis del voltant, que en cap cas vol dir que sigui positiva. Les retallades que es van implementar arran de la crisi del 2008 no s’han revertit, i això afecta directament a la qualitat del servei d’atenció primària que rep la ciutadania que, en pràcticament la totalitat dels centres, és insuficient. No obstant, considero que la situació d’Olesa és més complicada per dos grans motius: la insuficiència dels serveis sanitaris supra-municipals a la zona del Baix Llobregat Nord, i la gestió del CAP per part d’una empresa externa, Mútua de Terrassa.

• El fet que el nostre CAP estigui externalitzat (gestionat per la Mútua de Terrassa), en què ens beneficia o ens perjudica?

Qualsevol externalització en els serveis sanitaris afegeix una capa de complexitat al sistema, perquè incorpora un gestor privat amb ànim de lucre dins d’un esquema de gestió pública multinivell, que per si mateix ja és prou complex. També genera confusió que en un mateix territori hi convisquin centres gestionats directament per l’Institut Català de la Salut amb centres gestionats per operadors privats. Si tots els ciutadans tenim dret a rebre la mateixa atenció, visquem on visquem, amb quin criteri uns centres es gestionen directament mentre d’altres s’externalitzen? Des del nostre punt de vista, la gestió indirecta del nostre CAP no ens beneficia, i considerem que la xarxa de serveis de salut pública hauria d’estar provisionada i gestionada públicament. No obstant, hi ha problemes fonamentals que no es resolen només amb gestió directa, i n’és una prova la situació precària de la majoria dels serveis gestionats directament per l’ICS.

• Per tant, creu que és necessari acabar amb aquesta externalització?

Un CAP gestionat directament per l’ICS simplificaria l’esquema del servei, li restaria opacitat, ens equipararia amb la majoria de centres de la comarca i del país, i acabaria amb l’ànim de lucre d’un servei públic fonamental. L’accés a la salut és un dret humà universal i, per aquest motiu, el més raonable és que es gestioni públicament. Però vull insistir en què la robustesa de la nostra atenció primària no passa només pel model de gestió: és fonamental que s’hi dediquin més recursos, que es treballi per l’equilibri territorial, i que es reestructuri el sistema des de la base. Un dels problemes més greus que tenim actualment és la manca de professionals, i això té causes històriques.

• Què està fent vostè com a regidor i el govern municipal per millorar la situació?

vull tornar a recordar que els municipis no tenim competències en matèria de serveis sanitaris i, per tant, no tenim cap mena de marge d’actuació sobre el CAP, que és competència de la Generalitat de Catalunya. Tot i així, he continuat la feina feta per millorar els serveis de salut amb les eines que tenim, traslladant les principals demandes de la ciutadania a tots els agents implicats amb el CAP i amb els serveis sanitaris territorials. La situació del CAP és una preocupació de primer ordre per als nostres veïns i veïnes i per al nostre grup, que hereta una feina feta pels anteriors governs del Bloc, que sempre van treballar per millorar els serveis del CAP.

En aquest sentit, des de l’inici del mandat he agendat una ronda de reunions i contactes amb tots els agents que intervenen en el circuit sanitari olesà: el Servei Català de la Salut, Mútua de Terrassa, la direcció del CAP d’Olesa, la plataforma d’usuàries, la direcció de l’Hospital de Martorell, l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, i les farmàcies locals. També ens hem reunit amb Diputació de Barcelona, tot i que en el seu cas no intervenen directament als serveis de salut. Altres agents, com la Consellera de Salut del Consell Comarcal del Baix Llobregat, no han volgut reunir-se amb nosaltres.

Totes les trobades les hem fet amb el mateix objectiu: recollir informació sobre el funcionament dels serveis, treballar conjuntament amb els professionals i aportar propostes perquè se’n beneficïi la ciutadania.

• Sabem que mantenen reunions periòdiques amb el Servei Català de la Salut. Com van aquestes reunions? S’espera una millora del servei?

Aquestes reunions, que celebrem periòdicament, serveixen principalment per tres coses: (1) demanar a CatSalut informació sobre l’estat dels serveis sanitaris, (2) traslladar les demandes ciutadanes sobre el CAP i sobre els serveis sanitaris territorials i fer propostes de millora, i (3) coordinar-nos per a abordar totes aquelles qüestions compartides.

Hem posat moltes qüestions sobre la taula: la ràtio insuficient de metges de capçalera; l’esgotament diari de les hores d’atenció continuada i les derivacions al CUAP de Sant Andreu; el reforç de les guàrdies de cap de setmana, que actualment només es cobreixen amb un metge i una infermera; el sistema de triatge in situ al CAP; la recuperació de l’atenció diària fins les 22 hores; la manca d’informació a la ciutadania sobre la cartera de serveis del CAP; l’excessiva rotació de personal, fruit de la inestabilitat dels equips; la insuficient prestació d’hores d’atenció de psicologia i psiquiatria; o la cobertura de les baixes de professionals, entre moltes d’altres.

Un altre dels temes que també subratllem és la necessitat d’ubicar un CUAP a Olesa de Montserrat o, en el seu defecte, a la zona del Baix Llobregat Nord, per poder atendre les urgències del territori des del territori. Des del Servei Català de la Salut ens diuen que Olesa ja està coberta amb el CUAP de Sant Andreu de la Barca, malgrat aquest es trobi fins i tot més lluny que el propi Hospital comarcal de Martorell. Pel que fa a l’Hospital, també ens han explicat que estan treballant per millorar el triatge d’emergències i reduir el temps d’espera.

A les trobades amb els responsables del servei de salut sempre demanem dades sobre els serveis que es presten: queixes de la ciutadania, llistes d’espera, dades d’absentisme, indicadors de patologies del municipi i derivacions a proves diagnòstiques a Terrassa o a especialistes a Martorell, entre d’altres. També posem en valor la tasca que fan els professionals del CAP d’Olesa, la predisposició a participar en campanyes i projectes locals, i el bon funcionament i la facilitat de coordinació en relació amb salut comunitària. S’ha fet molta feina conjunta entre l’Ajuntament i el CAP, hi ha molt bona predisposició per col·laborar i s’han posat en marxa moltes qüestions, com la prescripció social, la cobertura del personal d’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva), el servei de trucades telefòniques o la coordinació amb les farmàcies locals, entre d’altres.

Però més enllà d’aquesta feina que fem al municipi, cal que el CatSalut posi recursos a l’atenció primària, perquè actualment la ciutadania d’Olesa no té accés als serveis sanitaris que necessita.

• Finalment, què vol afegir o què demana a la ciutadania d’Olesa pel que fa a la sanitat pública a la nostra vila?

És important que la ciutadania utilitzi els canals oficials per presentar les queixes al CAP i també les traslladi per correu o per instància general al Departament de Salut Pública de l’Ajuntament, i així en tindrem constància. També cal que donem suport a les demandes dels qui treballen als serveis sanitaris. La seva tasca és fonamental, acumulen molt de cansament fruit de rotacions de personal excessives i de l’herència del període COVID, i en cap cas poden ser l’objecte de les nostres queixes, sinó tot el contrari. Finalment, també cal que seguim exigint a la Generalitat de Catalunya les millores ens els serveis sanitaris d’Olesa i d’arreu.

Per acabar, voldria convidar a tota la ciutadania a participar de les activitats que proposem des del Departament de Salut Pública: els tallers de salut emocional, ioga per a embarassades, txi-kung i quijong, les caminades saludables, etc., i, per altra banda, que participin aportant propostes per al proper Pla Local de Salut, a través de les enquestes que penjarem al web. Entre tots i totes hem d’anar construint un ecosistema de salut local ampli, robust i per a tothom.