Una altra manera de moure’ns

Tots sentim parlar, dia rere dia, del canvi climàtic i de les seves conseqüències. De fet, la segona quinzena d’agost ha estat un autèntic infern, la calor ha estat insuportable algunes nits, i si no mirem de fer alguns canvis la cosa pot anar a pitjor. Tots sabem que els vehicles de benzina són contaminants i també sabem que l’única manera de millorar el trànsit és reduir-ne l’ús. És per això que hem de mirar de començar a canviar els nostres hàbits en benefici del Planeta i de la nostra salut. I una de les solucions són els vehicles alternatius per a curts recorreguts. Els canvis locals, per petits que semblin, tenen un impacte global i és la nostra responsabilitat deixar als nostres fills un món respirable i bonic.

Olesa, com la majoria de ciutats, està fent realitat una xarxa de mobilitat segura i mediambientalment sostenible per a la bicicleta tradicional, l’elèctrica, els patinets o qualsevol altra alternativa innovadora i no contaminant que pugui substituir el cotxe.

A Olesa, una ciutat bastant compacta, convivim 24.500 persones i hi ha uns 15.000 vehicles censats. La majoria del nucli urbà està format per edificis d’entre 3 i 12 plantes d’alçària i carrers que no superen els 10-12 metres d’amplada. Això ens permet qualificar Olesa com una població densa en habitants i en vehicles. Per posar un exemple, alguns trams de l’Eixample de 75 metres de llarg tenen censats més de 200 vehicles. Olesa és també, afortunadament, una ciutat molt activa socialment, amb molts equipaments educatius, culturals, esportius i comercials, que generen molts desplaçaments interns i també exerceixen de pol d’atracció dins la comarca, alhora que molts olesans i olesanes treballen o estudien fora del municipi, per la qual cosa es genera una mobilitat externa molt elevada, que se suma a la interna en determinades hores punta.

Les mesures per millorar el trànsit en una ciutat ja construïda són limitades per una qüestió obvia, els espais públics en forma de vials i carrers són els que són. Es poden fer canvis de gestió o fins i tot construir rondes o nous accessos, que sovint només serveixen per arribar abans a l’embús; però hi ha mesures, experimentades a altres països i ciutats, que s’han demostrat efectives, com crear aparcaments dissuasoris i facilitar sistemes de desplaçament alternatius al cotxe, amb l’objectiu de reduir el nombre de vehicles que fan recorreguts que podem definir com a prescindibles.

Olesa té una forma i una mida que ens permet, en la majoria de casos, arribar a peu o amb vehicles alternatius en 10 o15 minuts a serveis escolars, culturals, espais naturals del nostre entorn (riu, vinyes, muntanyes…). Per això cal que mirem d’acostumar-nos a fer-ho en benefici del medi ambient, d’altres persones i, evidentment, en benefici propi. També els usuaris dels cotxes que fan recorreguts més llargs en sortiran beneficiats, perquè trobaran un trànsit més fluid.

Hi ha qui diu que Olesa no és adequada per a la bicicleta, però la veritat és que 20.000 olesans tenen el seu habitatge en un pendent suau que no supera el 4%. Unes 8.000 persones viuen a 5 minuts de la plaça del mercat i 15.000 a 10 minuts a peu. A tall d’exemple, la distància entre el local social del Barri de la Central i l’antiga escola Sant Bernat és de menys de 2 km, uns 25 minuts caminant d’extrem a extrem, 7 minuts amb bicicleta i, també, 7 minuts amb cotxe, si no és hora punta.

La nova xarxa de bicicleta crea itineraris segurs a traves de dos eixos que travessen Olesa d’est a oest i de Sud a Nord, relligant la majoria d’escoles, instituts, equipaments culturals, esportius, administratius i centres comercials. La xarxa no està pensada només per a qui ja fa servir la bicicleta habitualment. L’objectiu és oferir itineraris segurs que aportin confiança a aquells que ara no s’atreveixen a agafar la bici perquè la perceben com un risc no assumible, i també és vol donar autonomia als joves que depenen del cotxe familiar per als seus desplaçaments. La xarxa proposa compartir la calçada amb el cotxe utilitzant carrers de l’Eixample més pacificats i donant prioritat al ciclista, a l’hora de creuar els carrers amb més trànsit. Només utilitza carril segregat a les vies més amples, on no ha suposat cap pèrdua de places d’aparcament, i a la connexió entre el centre de la població, l’estació de tren i fins a la futura porta d’accés a les Vies Blaves, a l’antic Pont de la Palanca.

Les Vies Blaves seran un recorregut magnífic de 180 km amb bicicleta o a peu, que anirà des del Pirineu fins al mar, comunicant també les poblacions més properes. Els municipis hauran d’oferir una bona connexió amb el centre de les poblacions i el ferrocarril. Tot plegat permetrà atraure visitants.

Potenciar desplaçaments a peu, amb bicicleta, patinets i l’ús del transport públic són mesures necessàries, que trobem al nostre Pla de mobilitat del 2013 o al Pla d’Ordenació Urbana, però també en les polítiques impulsades a nivell estatal, com les Ciutats Saludables o l’Agenda Urbana, o de rang europeu, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, i que també podem trobar en la majoria de programes polítics, que proposen models de ciutat saludable, accessible, inclusiva i adaptada al canvi climàtic.

Per tot plegat, hem de ser conscients que durant els propers anys s’haurà d’actuar per adaptar les ciutats al canvi climàtic, però també per contribuir a mitigar-lo. Es tracta d’incorporar canvis com l’ús d’aquesta xarxa. I com amb qualsevol nou servei, s’haurà d’estar atent al seu funcionament, per avaluar-lo i fer les millores que calgui. Sovint, a les persones ens costen els canvis, però si volem un futur sostenible i unes poblacions més humanes calen canvis. Millorar la fluïdesa del trànsit només es possible en la mesura que els usuaris del cotxe privat trobin alternatives de transport que s’adaptin a les seves necessitats. El canvi d’hàbits requereix un esforç individual, però els guanys són col·lectius i importantíssims. Cal que tots fem un petit esforç per fer d’Olesa una ciutat més saludable i sostenible.

Miquel Riera, alcalde d’Olesa 2019-2023 (Bloc Olesà) i membre del Bloc Olesà-CUP